Qui avisa no és traïdor, això només és per als amants dels gats (MW). Després d’aquestes vacances m’he trobat un Minou gros. Ja m’ho va dir el meu avi:
-Se vos fotrà gord com un gos!
Quanta saviesa…

Bon dia a tothom!

Voldria rememorar un moment d’aquesta setmana passada, concretament del diumenge a la nit. Com feia més d’un mes que veiem les pancartes de la “Ludwigsplatz in Flammen”, una espècie de piromusical d’El Periódico a la saarlandesa, ens vam endiumenjar i vam sortir de casa (100m per arribar a la Ludwigsplatz). Tot i que no vam veure gaire (van envoltar la plaça de tanques opaques), el que ens interessava era el final, amb els focs d’artifici sortint de rere l’església. Aquesta sortida no hagués estat digna de menció si no fos per un petit detall que me va marcar. Les entrades per estar assegut a la plaça anaven de 40 a 80 €, i si nosaltres estàvem mudats, encara més la gent privilegiada que assistia a concert de música clàssica. El més sorprenent és que a l’interior hi havia habilitat una parada de menjar per a la pausa, però res de canapès, una parada de la Schröder, principal fabricant de salsitxes de Saarbrücken! Encara que acabessin amb tots els vestits plens de llantions, la gent d’aquí no sap sortir si no hi ha salsitxes pel mig.

Això si que és classe!

Bon dia a tothom,
Ja s’acosten les meves vacances, així que vaig a fer una petita distribució per a que us feu la idea. Per començar, recordaré que encara sóc estudiant, i que me puc permetre unes vacances relativament llargues. Per això, dijous que ve, el 24, la Núria i jo ens n’anem a Berlín fins diumenge, del rotllo escapada ràpida, ja que cap dels dos hi hem estat (de fet, poc turisme hem fet). Tornaré per treballar uns quatre dies, i el divendres u d’agost carretera i manta creuarem França en Ibiza. Espero que quedi algú per Viladecans per poder celebrar alguna cosa (des de Nadal que no hi passo) aquell cap de setmana, perquè dilluns passaré el dia fent de guia turístic per Barcelona a uns amics francesos que passen les vacances a Miami platja, i dimarts me’n vaig cap a Vallibona. Aquest any sóc de la comissió de festes, així que no me puc perdre cap dia. De totes maneres, la setmana de 18 torno cap a Viladecans per a estar-m’hi fins el 26. Així que ja podeu anar fent un lloc a les agendes per a aquells pocs dies que estaré per terra pàtria. Vull beure Estrelles i menjar tapes!

Fins aviat

Hola a tothom!

Mentre passo el dia al despatx amb una búlgara que no sap que la calefacció s’apaga a l’estiu, he pensat que ja era hora de dir alguna cosa. Si no he escrit res en aquest més, és perquè estava tant emocionat amb l’Eurocopa (atenció: ironia) que no podia pensar en una altra cosa. Els balcons, i sobretot els cotxes, estan engalanats amb banderetes d’alemanya fins a un punt que put a nacionalisme i orgull patri. Dono per suposat que el fet de ser alemany et dona una predisposició a animar a la selecció alemanya, però cal posar banderetes per tot arreu? Si fos festa major, entendria que posessin banderoles, però pel futbol? Res, igualment no espero res de bo del partit d’aquesta nit (Alemanya - Turquia), perquè guanyi qui guanyi, els guanyadors es creuran amb el dret de donar voltes per la ciutat donant pel sac. Que s’acabi d’una vegada l’Eurocopa!

Ara que ja ha plogut i que tots podreu tornar a omplir les vostres piscines segueixo amb les curiositats d’aquí, voldria parlar de les barbacoes, tota una institució aquí. A més, molts utilitzen unes barbacoes diferents a les que nosaltres utilitzem. Com es veu a la imatge (extreta de la pàgina de turisme de Saarland), la graella està sostinguda per unes cadenes, i sota no hi ha brases, sinó foc. Per a que funcioni bé i no se cremin les salsitxes cal fer-la girar contínuament. El resultat és ben bo, però per a que veieu fins a quin punt estan obsessionats vegeu el següent link:
El temps barbacoa
Aquí detallen si el temps és adequat per a fer una barbacoa amb una escala de zero a cinc salsitxes. Fins i tot te poden avisar regularment al mòbil si així ho vols! Tarats.

Això no vol dir que no m’agradi (encara que els hi falta l’allioli). De fet, aquest cap de setmana me’n vaig a la Champagne profunda a gaudir de la carn torrada. Salut!

Bon dia a tothom,
Com ja sabeu no tinc gaire cosa a dir, així que m’he decidit a apostar pels posts aleatoris sobre els guiris (tot i que des del darrer post hem rebut les visites dels respectius pares, moments aprofitats per abusar, sense altre motiu que demostrar empíricament les seves qualitats, de la gastronomia local).
Voldria parlar d’una cosa que m’ha xocat avui. Degut al canvi de temps que estem patint (sol i pujada de les temperatures) els guiris (o indígenes alemanys) en un acte agosarat han decidit sortir de l’armari els pantalons i les samarretes curtes. Encara no han tret les sandàlies, però tot arribarà. El què més m’impacta és el fet que tot alemany (i per extensió francès vivint a Alemanya) desconeix que a més de pantalons i samarreta curts, també existeixen els mitjons curts. Els Two lines (mitjons amb dues franges de color al nivell del bessó, fàcilment adquiribles a qualsevol mercat) estan en el seu zenit. El que els pantalons llargs hàbilment tapaven ara llueix en públic. En resum, que se pot ser molt modern amb unes Vans d’aquestes quadriculades i el pèl tapant els ulls, però els mitjons alts trenquen una mica l’harmonia del conjunt.
Res més.

Saluts a tots

Doncs si, ja he rebut les notes de l’últim examen de la carrera, i l’he aprovat!!! Per tant aquest és un post lúdic-festiu sense cap altra intenció. Només me falten per acabar els projectes i unes quantes pràctiques (de què només he d’entregar la memòria). Ja començo a veure la llum al final del túnel!!!

Mai hagués pensat que donaria suport a Espanya en un festival d’Eurovisió, però aquest any m’ho han posat molt bé. Per fi han deixat estar els “triunfitos” i altres bestioles del panorama musical autodenominades artistes al quals amb una mica de sort Bielorússia els hi dona dos punts i para de comptar. Eurovisió és per definició un festival caspós de reafirmació nacional, una mena d’Eurocopa per a “marujes”. Rodolfo Chikilicuatre és un ens creat a partir de caspa que sembla tret dels càstings de Hijos de Babel. Un ésser admirat per freaks (com jo) i menyspreat pels que se prenen seriosament el festival. Crec que aquesta vegada tots dos grups seguiran el concurs, cosa que mereix un aplaudiment per a TVE. Li desitjo molts de “points” per tal de ridiculitzar a Rosa de España (la mossa que s’ha quedat seca com la moixama). Tots aquells que vulgueu podeu venir a votar des d’alemanya.
Personalment espero que no guanyi i que surti a amenaçar els presentadors en el seu paper de Narcís Reyerta, o que surti demanant el vot per als altres representants, en plan Gilipollas. Admiració i respecte per al David Fernández.

Res amb importància, però fa uns dies que vaig posar unes imatges de Minou al Youtube. Si, ja sé que pot semblar una mica freak i de fet és una freakada, però no ho he pogut evitar. Potser una altra vegada posaré alguna cosa una mica més seria. Aquí teniu l’enllaç:
Minou, la bèstia

Per cert, si algú llegeix els posts, em faria il·lusió veure algun comentari, encara que fos : hola, que tal.

Ja he fat l’últim examen que hem quedava! Espero aprovar-lo…Ara aquesta setmana estaré una mica embolicat, perquè cal que prepari una presentació de tot el que he fet fins ara per tal de presentar-ho dimarts que ve a Bosch i a les altres empreses i instituts que són dins el projecte. Sempre hi ha coses per fer.

Una abraçada!

Bon dia a tothom!
Com va tot? Doncs per aquí tot una mica estressant, com que cal que comenci a pensar a acabar el projecte (el Studienarbeit) i d’aquí a dues setmanes tinc el meu últim examen (últim si l’aprovo), el de Methodik. Per entendre’ns, Methodik és una assignatura que parla de mètodes de microscòpia. Res excessivament interessant. Com veieu no puc aprofitar gaire del fet que fa molt bon temps i tampoc no escric gaire.
Un canvi el van portar la Susana i el Roberto, amics de la Nuria que van passar un cap de setmana per aquí i que van tenir un bon tast de la nostra climatologia ja que van veure des del Sol radiant a una bona gelada passant per pluja i neu. Ja veieu que no és gaire complicat passar per aquí, només cal tenir el temps, clar.
També és novetat que la Nuria ha començat a guanyar-se les garrofes com cambrera al “Café especial”, bar-restaurant mexicà del centre. Encara que el nom podria indicar la presència d’hispanòfons, la presència d’aquests és bastant inusual. Així que toca servir burritos, fajita, birres i el que és més complicat, aprendre els menús en alemany (també disponibles en francès i anglès). Admirable.
I com última remarca, voldria enviar una petita ganivetada a la burocràcia estatal (espanyola, s’entén) que per poder votar em demanen personar-me al meu consolat, en aquest cas Frankfurt, per inscriure’m a la llista de no-residents (el que vol dir que estic a Alemanya però només una temporada) com a tramit precedent al vot per correu (que també he de gestionar a Frankfurt). Si vostès no m’ho posen una mica més fàcil (el consolat només atén de dilluns a divendres pel matí) no em queda més remei que enviar-los una mica a la m*rd* i formar part del gruix d’abstencionistes.
Res més, per tenir més novetats doneu un cop d’ull de tant en tant (tampoc gaire sovint) al blog.